La història de l'osteopatia


L’osteopatia neix a finals del segle XIX als Estats Units. És la ciència i l’art de diagnosticar i tractar les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà que provoquen trastorns i pertorben l’estat de salut de l’organisme.

Andrew-Taylor-Still

Dr. Andrew Taylor Still

Andrew Taylor Still (Virginia, 1828-1917), metge i osteòpata americà, va desenvolupar aquesta nova medicina anomenada OSTEOPATIA. Després d’anys d’investigacions, el Dr. Taylor Still va definir unes bases mèdiques en què demostrava clarament que “l’estructura governava la funció”, d’aquesta manera es valorava i es valora avui dia que un bon equilibri a la zona vertebral incideix directament al cos, sobretot pel que fa a la postura.

Els tractaments osteopàtics utilitzats eren exclusivament manuals i s’hi relacionaven totes i cadascuna de les parts del cos entre si, principalment la relació entre el sistema musculoesquelètic (os, múscul i articulacions) i tots els altres sistemes orgànics.

El mateix A. T. Still va fundar el 1892 The American School of Osteopathy, a Anglaterra. I el 1917, un alumne seu anomenat J. M. Littlejohn (Glasgow, 1865-1947), seguint les tesis del seu professor, va fundar l’Escola d’Osteopatia més antiga fins avui: The British School of Osteopathy. A partir d’aquell moment, la pràctica de l’osteopatia es va difondre per tot Europa, especialment a Anglaterra i França.

William Garner Sutherland (Minnesota, 1873-1954), i també després d’anys d’investigacions sobre l’anatomia, va assentar les bases de l’osteopatia craniosacral –les quals van trigar molt a ser admeses en els mitjans osteopàtics–. Gràcies a W.G. Sutherland es va donar a conèixer la relació entre el crani, el sacre i tot el sistema nerviós humà. A partir d’aquests estudis es va afirmar que el crani no era una estructura rígida ni immòbil, sinó que feia determinats moviments sobre uns eixos concrets. Això va establir una base molt important en l’osteopatia cranial: el mecanisme respiratori primari (exploració en el crani i en el sacre).

Jean-Pierre Barral (França) és considerat el pare de l’osteopatia visceral. És a través dels seus estudis que es relaciona el sistema musculoesquelètic amb els òrgans, cosa que permet definir tota la relació mecànica i fisiològica sobre el cos. Actualment difon totes les seves teories impartint classes en centres d’ensenyament com l’Escola d’Osteopatia de Barcelona.

L’any 1988 es crea a Espanya la primera Escola d’Osteopatia a la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’actualitat, els estudis d’osteopatia es cursen com a estudis de segon cicle universitari, és a dir, per la formació acadèmica d’aquesta disciplina és necessari com a formació prèvia la diplomatura de Fisioteràpia o la llicenciatura de Medicina.


A partir del 1993, al Parlament d’Anglaterra es reconeix l’osteopatia com a professió i carrera universitària independent.

William-Garner-Sutherland

Dr. William Garner Sutherland