Les disciplines


L’osteopatia consta de tres grans disciplines, les quals són independents però alhora complementàries, que s’utilitzen tant en l’exploració com en el tractament:

Osteopatia estructural

OSTEOPATIA ESTRUCTURAL
Qualsevol desajust mecànic a qualsevol part del cos pot donar lloc a la pèrdua de mobilitat d’una o més articulacions, cosa que pot provocar disfuncions en l’organisme i desencadenar possibles dolors i/o patologies a la columna vertebral o en altres parts del cos.

Les tècniques estructurals s’apliquen als trastorns articulars, sobretot de la columna vertebral, de la pelvis i de tot el sistema musculoesquelètic. Amb aquest treball s’actua principalment sobre la postura per tal d’aconseguir un equilibri biomecànic del cos (os, musculatura i articulacions).

Per exemple: un mal gest al turmell pot derivar en un desequilibri a l’altura del genoll o el maluc i repercutir directament sobre la zona lumbar. L’objectiu de l’osteòpata serà retornar la bona postura a la persona i corregir la zona del turmell, la del genoll, el maluc i la lumbar si és necessari.

OSTEOPATIA VISCERAL
És la valoració de cadascun dels òrgans. Qualsevol alteració d’un òrgan influirà en la seva funció i la seva fisiologia (metabolisme). Algunes de les estructures anatòmiques viscerals són: el diafragma, les fàscies i els nervis espinals. L’objectiu de l’osteopatia visceral és recuperar la mobilitat orgànica i la bona nutrició dels teixits –i així aconseguir una bona aportació sanguínia a tots els nivells– sense deixar de treballar l’òrgan en qüestió i les estructures que l’envolten, per tal de millorar la fisiologia de tots els sistemes.

Les manipulacions són generalment lentes, suaus i d’efectes immediats. Es poden exercir sobre un sol òrgan, entre dos òrgans o treballant les fàscies que envolten la víscera. Amb l’osteopatia visceral podem tractar: adherències intestinals, restrenyiment, cicatrius d’intervencions quirúrgiques, acidesa estomacal, entre altres.

Osteopatia visceral
Osteopatia cranial

OSTEOPATIA CRANIAL
Els ossos del crani estan sotmesos a diverses compressions a causa de traumatismes o tensions excessives durant el naixement. Això, a posteriori, pot desencadenar problemes al sistema nerviós central i perifèric. Per això, és recomanable fer una valoració osteopàtica en aquesta zona.

L’osteopatia cranial permet ajustar les comissures cranials, mitjançant tècniques de correcció molt precises, i aconseguir un desbloqueig de les sutures facilitant-ne el lliure moviment articular. L’objectiu principal és aconseguir l’equilibri del sistema nerviós, del sistema hormonal i alhora millorar tot el sistema de defensa (immunitari).

Les tècniques cranials són dòcils i especialment útils en nens i constitueixen la base de l’osteopatia pediàtrica. No obstant això, en adults s’han manifestat com una bona eina en patologies de llarga evolució, traumes antics i patologies que porten associades canvis en l’estat d’ànim. Els principals trastorns que es tracten amb aquesta tècnica són: cefalees, migranyes, vertigen, marejos, bruxisme o sinusitis, per citar-ne alguns exemples.